16/21

Plaça de l'Aigua

Jo he viscut tota la vida aquí. M'hi he passat moltes d'hores, en aquest indret: de petita, en forma de joc i, després, gaudint dels diferents bars que hi ha hagut.

De petites jugàvem a "l'elastiquet" i aprofitàvem els ferros de la barana de la plaça perquè l'aguantassin. Hi havia la manxa de sortida d'aigua, que ja no en treia, però em fascinava la figura de la boca, que m'infligia un cert respecte, perquè em semblava un ésser demoníac. I jo rodava i rodava la manxa... I disfrutàvem d'enfilar-nos-hi i d'envoltar la plaça vora vora dels ferros cap a l'exterior...

I record madò Molona, la meva padrina i totes les veïnades que seien allà els horabaixes d'estiu. Hi havia molta vida en aquest entorn, amb el forn de n'Escrivana, la farmàcia, la botiga del vidrier i la lleteria de la plaça de la Carn..., i en vaig tomar, de lleteres revoltant per allà!

Més endavant, per fer barriada i acollir els nous veïnats i veïnades que hi arribaven, madò Molona, la padrina i altres veïnades varen organitzar la festa de la placeta de l'Aigua, que es va convertir en un esdeveniment curiós (i que va durar 17 anys seguits!). Els veïnats i les veïnades hi actuàvem, cantant, fent música, contant acudits i tot allò que sortia per fer una vetlada molt agradable. I hi vengueren músics de renom i tot!

Els habitants de la barriada han anat canviant, però l'espai no ha variat gaire. Crec que sempre s'ha mantingut com un lloc molt pintoresc i, si fos una zona de vianants, el viuríem més intensament, perquè és un dels espais públics urbans més antics.

Una cosa que m'agrada que hi sigui és la placa explicativa de la història de la plaça i de la manxa, perquè les persones que ens visiten ho llegeixen i coneixen la importància que va tenir aquest lloc en el seu moment.

I m'encanta veure com, encara ara, nins i nines voregen la plaça i roden i roden la manxa!