17/21

Plaça de l'Aigua

Plaça de l'Aigua, lloc on vivim,
plaça de l'Aigua, ai com t'estim!

Aquesta és la tornada de la cançó que vaig fer per a la festa de la placeta, que es va celebrar durant 17 anys, organitzada pels mateixos veïnats i veïnades, i on s'hi arribaren a fer actuacions amb músics reconeguts.

I de la plaça de l'Aigua tot són vivències que record.

Cap a finals dels anys 50, tot i que jo no hi vivia, m'hi passava moltes d'hores, perquè mon pare i ma mare hi tenien la feina. Teníem la botiga i el taller de Cas Moló, on es cosien capells, senalletes i altres objectes de palma i espart. Però és que aquell entorn estava ple de botigues, tallers i magatzems, i només hi havia un habitatge. A la plaça, s'hi podia trobar de tot: una botiga de màquines de cosir i el seu taller de brodats, una altra, que era preciosa, de perfums i licors, un taller mecànic, l'agència de Palma, un forn, una barberia, una botiga de mobles i de cadires... Cas Moló també es pot dir que era un centre d'intercanvis, perquè, si hi havia gent que no es podia permetre pagar, per exemple, les sabates noves, les podia obtenir a canvi de feina de llatra. Hi havia un llibret de rebuts i tot!

I és que la placeta era com un centre comercial i social. Era el centre neuràlgic d'Artà!

Per a nosaltres, els al·lots, també era un jugador. Uns dels jocs preferits era caminar per damunt les baranes de ferro, amb el perill que això comporta i el mal que ens podíem fer! I, quan plovia, ens dedicàvem a beure l'aigua que havia quedat a les baranes. I la manxa, amb aquella boca de peix..., la taponàvem i després hi havia un excés d'aigua! El carrer no estava asfaltat i, en ploure, també jugàvem amb els bassiots que s'hi feien.

I més endavant, quan vaig haver acabat la carrera de medicina a Barcelona, ma mare, que havia quedat viuda, vivia a la casa que hi havia comprat. I poc a poc va anar acabant aquesta dinàmica de comerços i de vida.

He de dir, però, que ara que s'hi ha posat un bar, ho trob molt significatiu.

Per a mi és la plaça més guapa del poble. Històricament, arquitectònicament i familiarment (els veïnats ens enteníem molt, érem amics), és la més entranyable de totes, sense cap dubte!