21/21

Parc de Can Marín

A ca nostra, quan ens demanaven "on anau"?, nosaltres contestàvem "A can Marín!", perquè no només era un parc?

El parc era un tros d'aquella zona on ens passàvem hores i hi havia aquelles vogadores, barres i l'espectacular bolla, d'on tothom se n'anava nafrat qualque vegada a ca seva, perquè tot era de ferro! A més, les mares no hi guaitaven per res, al parc, i només quan fosquejava vèiem les seves mans al cap de cantó que ens indicaven que era hora d'anar a retiro.

D'allà dalt també podíem veure passar les Rafeles, unes dones que anaven vestides de negre a l'antiga, amb falda de pagesa..., i que pareixien bruixes! I passaven caminant i fent llatra! I ens feien una por..., que els majors, quan ens portàvem malament, ens deien que ens durien amb les Rafeles! I, és clar, quan les vèiem ens posàvem a córrer! Pobretes! I és que ni les coneixíem ni mai no ens digueren res, i crec que elles n'eren conscients, del que ens provocaven!

I al Coll de n'Abrines, lloc emblemàtic per a nosaltres, també s'hi ajuntaven actes: l'arreplegada de la cavalcada de Sant Antoni, que encara s'hi fa, o el circuit ciclista de les festes, que, quan jo era adolescent, no em deixava descansar després de la verbena, i és que jo mirava de dormir i les bicicletes passaven i passaven...