5/21

Parc de Can Marín

El record més bo que hi tenc és que els meus fills hi jugaven i nosaltres no passàvem pena, perquè guaitant per la finestra ho teníem controlat. I és que no hi havia tants de cotxes...

I l'altre bon record és que cada vespre, durant l'estiu, sortíem a vetlar defora. Arribàvem a ser 30 o 40 persones, cadascú amb la seva cadira, i fèiem una rotlana. Mira si n'hi havia pocs, de cotxes!, perquè no estàvem dins el parc, sinó que ocupàvem el carrer. Era el lloc de trobada i tothom hi compareixia. A vegades dúiem cosa per menjar i compartir, com ara una coca, galetes, alguna copeta de licor..., i era quan ens posàvem al dia de tots els "assumptes" del poble!

Un element que va distorsionar el bon ambient va ser que, durant uns anys, a la taula que hi havia situada al parc, s'hi reunia una gent amb conductes molt incíviques i aquest mal comportament desbaratava la convivència de veïnats i altres persones usuàries de la zona. Però el problema es va acabar quan es va retirar la taula a petició dels veïnats, que ens organitzàrem i recollírem signatures per presentar-les a l'Ajuntament.

Actualment, em va molt bé que hi hagi aquest parc, perquè amb les netes hi vaig molt. Allà ens topam padrins i padrines, ens asseim als bancs i ens contam experiències de fer de padrins. I sempre aprens qualque cosa. Ara les converses ja no són d'allò que passa al poble, el tema principal són els nets. I tot entretén!