Jo el gaudesc molt, al Poliesportiu. Aquest espai m'ha permès conèixer molta gent i fer grans amistats. De fet, les amigues amb qui vaig sempre les he fetes aquí.
He vist créixer i evolucionar aquest lloc i això també fa que hi tengui un lligam molt especial, perquè he viscut les diferents etapes que hi ha hagut i hi he vist moltes, moltes coses.
No sé ni els anys que fa que hi venc, però abans de ser entrenadora de bàsquet (i ho he estat 15 anys!) ja hi venia com a jugadora. Per tant, de vivències, moltes. Però allò que destacaria, sobretot, és que no només he vengut aquí a jugar a bàsquet, sinó a trobar-me amb les amistats que hi he fet. I és que hem compartit molts bons moments, també estones dolentes, però moltes rialles i fets graciosos, com ara disfressar-nos abans d'un partit, fer bromes als entrenadors, arribar de festa per jugar un partit, sopars... I és que no canviaria res d'aquests anys viscuts al Poli!
Enguany que deix el bàsquet em fa pena pensar que no tornaré a aquestes instal·lacions de la mateixa manera, però estic segura que gaudiré igualment d'aquest espai, perquè és part de la meva vida.
He de dir, però, que també he viscut moments de decepció quan hem trobat cistelles rompudes, xiclets aferrats a les pistes de bàsquet, fems a les grades, falta d'higiene als banys..., i tot pels actes incívics de la gent.
M'agrada pensar que persones de totes les edats poden gaudir d'aquest lloc i que està obert a escoles, clubs i entitats. Però això també em fa ser conscient de la importància que té que entre tots i totes cuidem i emprem correctament aquestes instal·lacions.
I és que el Poli és de tothom i l'hem d'estimar!